LA TERMINAL
El món subterrani creat pe'n Toni d'Eguia

 Aquest fragment ja feia temps que em ballava pel cap i vaig decidir escriure'l el dia de la concentració antintaurina d'Inca d'aquest passat estiu.

Es curiós com a alguns defensors de la tauromàquia se'ls fa tan estrany que torturar a un depredador, com un ca (el seu, per exemple) pugui ser un espectacle divertit i en canvi fer-ho amb un hervíbor com per exemple un bou sigui tot un espectacle...

 --- 

Al sisè nivell hi ha un esport-espectacle d’allò més emocionant, encara que hi ha qui el considera una salvatjada (principalment entre els homúnculs i zombs!).

El joc té com a protagonistes, per una banda a un campió, armat amb una maça a la mà dreta i una tela envoltant la ma i l’avantbraç esquerre, i per l’altra a tres cans furiosos. El combat és obvi, així com el fet que si el Gent vol sortir-ne vencedor ha de matar als tres animals...però això no és tot!

Abans de llançar el cop de gràcia, el campió ha d’anar rompent les cames dels seus oponents. Només quan l’animal no pot valdre’s per ell mateix, pot rebre el cop que acabi amb la seva vida.

No és un joc d’apostes, aquest. La gent paga una entrada per veure l’espectacle i el campió fa totes les floritures que pot per a embellir-lo. Així, tot i haver derrotat als rivals, el campió pot perdre per aclamació popular si el seu joc ha defraudat als espectadors.

Aquestes son les regles bàsiques, encara que poden trobar-se diferencies els diferents indrets del nivell. Als passadissos de la ratlla Roja, per exemple, en lloc d’una tela protegint un braç, el campió duu un pal en forma de L, de manera que també pot copejar. A la Balconada 332, en lloc de maça tenen un espasí esmolat d’os... finalment a les sales d’Agabra, fan servir altres animals, a més de cans. Això pot donar lloc a més emoció al joc, i també més varietat... encara que en algunes ocasions dificulta encara més la tasca del campió! 

Si algun dia viatgessis allà, atura’t a veure-ho! És tot un espectacle, creu-me. En acabar, es cuinen els animals i se’n fa una gran berenada. En una jornada se’n poden  matar una dotzena o més! Segons l’ovació que hagi fet el públic al campió, aquest té dret a un bocí o un altre en el festí. Si ha fet un bon paper, se li permet recollir la primera tallada, si no ha estat així, tendrà un lloc intermig, més davant o enrera segons la seva mediocritat.

--- Aridà, Mercader Gent ---